La calor ha quedat enrere, comencen les pluges i ben aviat arribaran els primers freds. El jardí de la Casa es comença a omplir de fulles avisant-nos que l’any comença a esgotar els seus darrers mesos. Sembla que ja ha arribat la Tardor.
Les germanes treballen dur per mantenir el jardí en condicions. Cada matí, malgrat els seus vuitanta anys, la Gens, així anomenen la germana Carmen, amb paciència i molta cura, apila les fulles dels til·lers i plataners que envolten els jardins de la Casa. Després les diposita en un gibrell per abocar-les al contenidor de matèria orgànica.
La germana Gens sap que demà aquella part que havia deixat ben neta tornarà a estar plena de fulles, unes grogues, altres marrons, altres fins i tot daurades. Però això no la trasbalsa. La natura és així, diu sense deixar anar el rasclet.
No ho podem negar, la Casa d’Espiritualitat es gaudeix d’una manera especial a la Tardor. Una de les nostres hostes ens ho resumeix així: “si per mi fos, us demanaria que no recolliu les fulles; sentir-les cruixir sota les meves passes és el so de la Tardor”.
La Germana Gens, però, no hi ha dubte, continuarà netejant els passadissos dels jardins de la Casa amb paciència, cura… ah, i molt amor. Tanmateix, encara quedaran prou fulles perquè les i els nostres hostes continuïn gaudint del so de la Tardor.
casaespiritualitatmcastanyer.org 